Immòbil, ànima de fusta, cames de ferro i amb els peus fitxats al terra,
contemplo el mar tots els dies, totes les nits, sempre !. La meva solitud es
veu trencada pel vent que s’escola entre les meves costelles, la pluja em mulla
i em traspassa, la brisa em sala i quan el mediterrani s’emprenya, fins als
meus peus arriba la seva bromera. La meva falda és per a vosaltres, per a què us
seieu, per a que jo us acaroni mentre mireu al mar, mentre us relaxeu veient com
la aigua blava de la mediterrània va i ve, mentre mireu com les onades pentinen
la sorra acompanyant-vos amb un suau murmuri...mmm!, jo ho gaudeixo cada dia !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada