La convivència sempre és difícil,
quan es trenca sempre hi ha una víctima i quan es fa mal, la cosa es transforma
en quelcom greu, més quan hi ha unes lleis que regulen el que això no passi.
Un amic m’ha enviat aquesta
foto de la mossegada d’un gos mentre corria per la Muntanya, en aquesta ocasió no
ha sigut al nostre municipi, però també a casa nostre hem patit aquestes agressions:
a mi em va mossegar un gos fa dos anys i
a un amic que li agrada sortir a fer fotos també. Al menys tres persones en dos
anys perquè els que duen els gossos no respecten la normativa, ni les molèsties
que ocasionen, ni tenen cap respecte pels que no fem res més que passar a prop
d’ells, caminant, corrent, fent fotos o amb pals de marxa nòrdica. La llei i el
civisme està del nostre favor, però la realitat en és un altre!.
Avui mateix he tingut un
petit entrebanc amb un gos que m’ha sortit al pas mentre jo corria, al costat
mateix de cal ganxo (llegiu 11.4). El més trist és que semblava que el agressor
fora jo simplement per queixar-me i no el gos que no m’ha permès avançar a riscos
d’endur-me una queixalada, tot i que l’amo em deia que no mossega, jo m’ho he
de creure!, però també em pot fer caure o simplement m’ha trencat el meu ritme,
m’ha fet parar i emprenyar-me sense cap necessitat, … i el que és pitjor,
semblava que jo era el dolent!.
Recordarem les ordenances
del parc al respecte:
Article 11. Circulació
d’animals de companyia
11.1 La circulació
d’animals domèstics (gats i gossos) solts, sempre sota el control dels seus
amos, està permesa en zones forestals
si no provoquen molèsties a la fauna ni als altres usuaris del Parc.
Caldrà atendre la senyalització expressa que pugui existir relativa a les
limitacions de circulació de gossos. S’exceptuen d’aquesta autorització els
gossos potencialment perillosos, d’acord amb la legislació vigent, els quals
han d’anar lligats i proveïts del corresponent morrió, i en cap cas no poden
ser conduïts per menors de 16 anys.
11.2 En tot cas, els amos
dels gossos hauran de portar l’escaient corretja o cadena i el gos el preceptiu
collar amb la placa numerada de matrícula i anirà identificat mitjançant el
sistema exigit per la normativa aplicable.
La persona posseïdora d’animals està obligada a evitar-ne la fugida,
tant dels exemplars com de les seves cries, atès que poden tenir un impacte
molt negatiu sobre el medi natural i representar
una molèstia o perill per als usuaris del Parc.
11.3 Queda expressament
prohibit portar gossos sense lligar a les zones de pastura de ramats, d’acord
amb la senyalització existent.
11.4 En indrets molt freqüentats, com ara
aparcaments, àrees de lleure, senders senyalitzats i a l’entorn de les
dotacions del Parc, els gossos hauran d’anar lligats i caldrà recollir les
seves deposicions.
11.5 La persona posseïdora
d’un animal, sens perjudici de la responsabilitat subsidiària de la persona
propietària, és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que
ocasioni a les persones, a altres animals, a les coses, a les vies i espais públics
i al medi natural en general.
- Llei 10/1999, de 30 de
juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment
perillosos.
- Article 12 Decret
legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de
protecció dels animals.
- Real Decreto 287/2002, de 22 de marzo, por el que se desarrolla la Ley
50/1999, de 23 de diciembre, sobre el régimen jurídico de la tenencia de
animales potencialmente peligrosos.
11.6 Les persones que no tinguin
llicència de caça han d’impedir que els gossos propis vaguin sense control per
terrenys sotmesos a règim cinegètic especial en època hàbil o en terrenys
d’aprofitament cinegètic comú en època de veda. .
- Article 48. Decret 506/1971, de 25 de març, pel que s’aprova el reglament
per a l’execució de la llei de caça de 4 d’abril de 1970.
