Comunicació dels Garrafets desconcertats

Avui al posar en marxa l’ordinador la pantalla ha fet un pampallugueig i ha aparegut al meu escriptori un word amb el títol: “comunicació dels Garrafets desconcertats”. He obert el document i he trobat el següent escrit.

“Francesc, bon dia!. Som el Garrafets i com altres vegades hem fet servir als xarxafets per fer arribar aquest word al teu escriptori. No tindràs manera de saber com t’ha arribat, per tant, no podràs saber si som reals o fruit de la teva imaginació. Aquestes són les regles, tu ja ho saps i amb aquest dubte has de viure.

Avui ens posem en contacte per manifestar el nostre descontent i al mateix temps el nostre desconcert per les vostres actuacions, pels vostres comportaments totalment contradictoris.

Com tu ja saps, nosaltres vivim en un altre dimensió, no tenim ni regles ni sancions perquè cadascú de nosaltres fa el que ha de fer en el moment que ho ha de fer, tant pot ser treball com oci, però tot el conjunt de nosaltres actua coordinadament per mantenir un equilibri natural i eficient. Això és com nosaltres ho veiem i que vosaltres anomenaríeu “ecològic”, paraula que no està en el nostre diccionari perquè nosaltres no la necessitem, nosaltres estem en equilibri amb la natura, formem part d’ella i no la maltractem.

Vosaltres destrosseu la natura, la embruteu, la maltracteu,... després us adoneu de que no s’ha de fer i us poseu normes, que vosaltres anomeneu lleis, com que no les compliu poseu sancions que no sempre s’arriben a aplicar, però la natura continua sent menyspreada i castigada. Amb tot això, els equilibris naturals obtinguts desprès de milers d’anys d’evolució i que han permès la vida, s’estan trencant i l’entorn es pot tornar inhòspit per a vosaltres, probablement també per a nosaltres, tot i que vivim en un altre dimensió.

Us expliquem tot això després d’haver-ho acordat a la nostra última assemblea. En  ella vam debatre si havíem de continuar fent la nostra tasca de remuntar pedres al Garraf o deixar-ho de fer a partir de la degradació que estan patint els corriols i senders pel pas del vostres cavalls de ferro (vosaltres dieu “motos“). És curiós que vosaltres mateixos heu definit els corriols i senders com a vials únicament aptes per al pas de vianants, heu fet les lleis i les sancions, però vosaltres mateixos no les respecteu. Els cavalls de ferro amb la seva poderosa petjada arranquen pedres que mai s’haguessin desplaça i, arranquen plantes que han trigat anys en estar allí o estan “protegides” per les vostres normes. Els motors d’aquestes andròmines, amb el seu diabòlic soroll destorben aus i les seves niuades en les que, per altre banda, esteu gastant molts papers de valor (dieu euros) per a que continuïn visquent i per a que no desapareixin per les vostres pròpies actuacions. Us ho diem de veritat, no us entenem!!

Finalment, en l’assemblea es va decidir continuar fent les nostres tasques perquè formem part de la natura i la nostra desaparició encara us faria més mal, però tenim un problema gros per resoldre: el mal que feu amb les vostres actuacions i que ens dona més feina de la habitual. No sabem com motivar-nos per resoldre els vostres estupids comportaments.

Podem entendre que un senglar desplaci una roca en busca de menjar, però no podem entendre que el vostre cavall de ferro desplaci una pedra sense necessitat. Podem entendre un incendi de la natura i el resoldrem de la millor manera possible, però no podem entendre que jugueu amb foc per desprès lamentar-vos que s’ha cremat la muntanya i invertiu papers de valors i valors humans en extingir allò que frívolament heu permès. NO us entenem!!

Si us plau, vetlleu pel vostre entorn, que també és el nostre. Respecteu la natura que és la mare de la vida i si això no us convenç, respecteu les vostres pròpies lleis, sancioneu i feu complir el càstig a qui no faci cas.”