Llegendes del Garraf / Falconera

Petita recopilació d’algunes llegendes del Garraf. Disculpeu si no estan literalment escrites, però no he trobat els documents originals, amb tot, crec prou interessant la seva difusió

Ramon Picó, en el poema líric del Garraf, explica que:

“Els déus van escollir Garraf i la seva esposa, la Dona de l’Aigua, perquè visquessin al massís. Amb el treball van transformar el lloc en un paradís. Fruit del seu amor van tenir tres filles Ginesta, Vallbona i Falconera. Tots cinc vivien feliços en els terrenys a la vora de la mediterrània protegits per Labor. Un dia la Dona de l’Aigua, atiada per Mandra (Pereza), oblidà el treball, i els déus com a càstig la van enterrar i la van fer presonera del torrent subterrani de la falconera. D'ençà d’aleshores el sol assecà les plantes, la pluja foradà la roca i es van obrir centenars de forats, coves i avencs (simas).”

Llegenda de las sirena de la Falconera:

“En un penya-segat a la vora del mar, en una d'aquestes coves, precisament dita la Falconera com la filla petita de Garraf, explica la llegenda que fa molts, moltíssims anys, tants que ningú sabria dir quants, dins de la cova de la Falconera hi havia un gran tresor. Aquest tresor estava guardat per una bellíssima sirena i un drac ferotge. Un dia un pescador de Vilanova va veure a la sirena rentant-se el cabell mentre cantava una cançó sobre el mar. El pescador va caure tan profundament enamorat que, sense tenir en compte el perill de desafiar al drac va confessar els seus sentiments a la sirena, que al veure la noblesa del noi li va correspondre. Però el drac, rabiós de gelosia, li va donar al pescador un beuratge verinós. Per sort, el jove va intuir les intencions del drac i va llençar el verí al mar. Des de aleshores l'aigua de la cova sorgeix dolça tots els dies de l'any, excepte la nit de Sant Joan, en record de l'amor que va unir a la sirena i el pescador."

Llegenda dels pescador, els sarraïns i la Falconera:

“Era una vegada que uns pescadors sitgetans van ser capturats per pirates sarraïns en recerca d’aigua. Per evitar que els bandits anessin al poble, els pescadors els van conduir fins a la sortida de la Falconera i els van convidar a tastar l’aigua del mar. L’aigua dolça els va salvar la vida, d'els pescadors i dels sitgetans.”

Llegenda del pas de la mala dona (punt més alt de la carretera de les costes del Garraf, al costat de la Falconera):

“Sembla que en aquest punt van penjar a una dona per haver fet saltar el seu marit cec pel penya-segat, amb la intenció de quedar-se amb la seva fortuna. Expliquen que li va dir: Salta, borni, que ve un rec!.”