Avui 10 integrats del CERN hem fet un racó de Montserrat
poc conegut i forçà difícil. Hem visitat espais del macís poc freqüentats, però
que tenen una singularitat excepcional..., això sí!, ens ha obligat a dur un
ritme molt baix perquè la zona ho demanda, hem hagut de grimpar i
esgarrapar-nos amb les herbes, ho sabíem!, però la recompensa ha estat fantàstica.
El temps ens ha respectat prou, quatre gotes de pluja i la sort que les turmentes
properes ens han passat de llarg per poquet, però també ens han decorat les
percepcions amb un pèl de màgia, malgrat que les fotos patissin la falta de llum.
Abans d’acabar, ens hem desplaçat fins a l’espectacular bauma de can Solà
(gràcies, Albert, per la teva aportació, com veus, tot suma!).
Ha sigut un matí intens, dur, però terriblement gratificant, també estressant per a mi, per la qual cosa he d’agrair l’excel·lent disposició i confiança de tots els participants que han passat per situacions complicades, però que en cap moment, ningú s’ha queixat, ni tan sols ha posat en dubte la dificultat de fer front a recorreguts força enrevessat. Moltes gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada