Avui he fet la MaratoBCN i, que tingui constància, he sigut l’únic
rocanegrer, tot i que quasi a l'arribada he coincidit amb un simpatitzant, en
Pere Aguiló que dos quilòmetres abans de la meta m’ha passat i saludat, mentre
que jo em recuperava d’unes inoportunes rampes a les cames.
En aquesta edició he rebaixat la distància per primera vegada i de fer més
de 70 Km he optat per fer la marató, ... que un ja té una edat. Tot i ser de
menys quilòmetres, també ha sigut dura perquè el recorregut és molt exigent i
es fa per camins del Garraf autèntic, amb forts pendents i amb molta pedra.
Avui el fang, la pluja i les pedres mullades han afegit un punt més a l’èpica d’aquesta
cursa.
Estic content perquè no estava molt preparat i tinc un genoll tocat, però he
fet un temps excel·lent per la duresa de la prova, 6 h 19’ en fer 42 Km / 1500
m+, a una velocitat de 6,7 Km/h. En Pere Aguiló ha entrar uns minuts abans que
jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada