Avui 10 persones hem fet una “durilla” caminada per Collserola, dura perquè tenia tres pujades molt significatives, sobretot la tercera, ja que al seu fort pendent s’afegia la calor del migdia. Però bé, molt bé!, tothom ha estat molt content perquè el ritme ha sigut d’esport, tot i que la caminada ha estat relaxada i hem tingut una mica de tot: fred, calor i pluja dins d’uns paratges fabulosos.
Però, el millor d’avui ha sigut el final: un recorregut pel parc Cervantes carregat de roses i aromes d’ensomni que ens han transportat al millor de les nostres fantasies i que ha sigut un petit gran homenatge a totes les mares que ho són o de qui venim. Felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada